1954 – 2015: David y Sara

by

Vuit capítols ens narren una història d’amor inusual. Xavi Casan i Maria Clausó són David i Sara, sols a la Sala Teresa Calafell, la sala petit(íssima) del Teatre Gaudí.

Ever Blanchet, l’autor de la peça, manlleva del món del cinema el flashback, i el porta de manera excel·lent al teatre del barri dela Sagrada Família. Òscar Molina és qui dirigeix l’obra i fa transcórrer 60 anys d’amor secret. Tirar el temps enrere ens permet anar descobrint per què tant secretisme en aquesta relació, i tant desig contingut que explota en relacions sexuals més que passionals. Encontres en estacions, cases i un viatge a Marràqueix, entre d’altres llocs amagats. Al final de l’obra arribem a la primera trobada de la parella, el despertar sexual dels adolescents o pre-adolescents, una trobada que va estar maleïda per la resta de la seva vida.

La música sona ben alta, sempre amb el mateix tema, Whatever Lola wants, però versionada de maneres diferents, adaptant-se a cada època dels flashback. Uns canvis ràpids de vestuari gairebé sempre a l’ escenari. Una escenografia senzilla. Tots aquests factors permeten anar guanyant temps per saber el perquè de la complicada i secreta relació de David i Sara.

Blanchet, director del TGB (Teatre Gaudí Barcelona), programa les dues sales del teatre amb dramatúrgia contemporània catalana. També és el director del Versus Teatre, que, encarrilat cap a una altra línia, fa que els dos teatres es complementin i donin a la ciutat una oferta escènica que enriqueix encara més el panorama de la ciutat.

La llibertat sexual és un dels temes recurrents de l’autor, tant és així que David y Sara bé podria fer un trio amb Desiguals i Pasta Fullada: diferents punts de vista de l’amor i la sexualitat, diferents maneres de qüestionar aquest acte tan essencial de l’ésser humà que tants tabús comporta.

Podem veure la reflexió personal de Blanchet sobre les relacions amoroses i sexuals a través de David y Sara fins el 27 de Juny al TGB, i potser d’aquesta primigènia acabin surtin múltiples reflexions dels espectadors, potser unes 35, tants espectadors com caben a la sala.

Categoria : Uncategorized
Etiquetes : , ,